dijous, 26 de novembre del 2009

LA PORTA DE L'AIRE - Margaret Mahy


Nou històries reals, realistes i fantàstiques.

Una gran escriptora que diu això parlant de quan va començar a llegir de veritat (8-9 anys):

"Per descomptat que va haver-hi sorpreses. La lectura va donar-me poder sobre els contes i d’alguna manera també va donar als contes poder sobre mi. Mai no n’he pogut escapar. Això forma part del misteri de la lectura."

I mentrestant, encara no sabem què va passar amb les dues germanes bessones...

14 comentaris:

  1. Hi ha llibres que ningú comenta.

    ResponElimina
  2. Ja ho faran, espero.
    Però d'aquest us vaig contar jo una història.
    Et va agradar Tod Rodlel?

    ResponElimina
  3. hola soc una nena del carma auguet vaig mirar la porta de l´aire es molt bonuic perque el conta que avia dels deu contes qui havian un man cantat de les de el pare i la mare que tenien dos fillas iguals pero cuan tenia eren grans no eren gaire iguals pero algunes coses si que ern iguals i es aixo que ma gradat de tots el tres vull dir deuuuuuuu grasies per tot

    ResponElimina
  4. M'agradat molt el llibre em fa una mica de pena pero ja me acostumo ,es dibertit, le he racomanat a moltes amigues mebes.

    ResponElimina
  5. la porta de l' aire ha estat genial
    pero anastasia el conte que vas explicar
    et vas equivocar ,el pare de les bessones no ba morir per un acident de cotxe sino per que li va demanar a la seva filla que cantes ,al contrari la mare no li va demanar que li cantes la nena, ella va pensar que era la seva hora.

    fins un altre guapa cuidat

    ResponElimina
  6. Hola Rinxols d'or.
    M'agrada que t'hagis adonat de la diferència, perquè molta gent no se n'adona (o no llegeix aquest conte perquè ja li he explicat) És una trampa que faig.
    Fixa't també amb la història del constructor de ponts, és una de les que més m'agrada.

    ResponElimina
  7. Susan, què tal?
    Has llegit el conte de la noia que va néixer i viure sense tocar mai de peus a terra?
    T'agradarà.

    ResponElimina
  8. Hola Patufet.
    Llegeix a poc a poc, perquè la Margaret Mahy és una mica màgica en els seus llibres, i s'ha de pensar bé.
    N'hi ha un d'una casa plena de finestres que no està gens malament...

    ResponElimina
  9. matcanta la porta de laire es amusionant hiha moltes aventures es molt divertit a quet llibre.

    ResponElimina
  10. Hola altra vegada Caputxeta.
    Ja has llegit la història de la casa de les finestres? Quina finestra haguessis triat tu?

    ResponElimina
  11. la ca mes ma agrat a sigut las dues german gamelas
    es el que mes ma agradat .I tanve ma agradat las finestras de colors.avans de anar a dormir llgegut u conta totas son divertides ma encantat totes
    totes no par que ancara no els e llagit tots
    sol e llagit dos contes.aquet llibre es mes amocionant te mes abentures que chalie i la fabrica de xuculata.magradan el llibres mes amucionats.mancata llegir pero avans mes que ara ara no se soc mes aburrida no faix tantes coses com abans.he canviat molt . abans fella apadrinamen de lactura par aixo abans magradaba mes llegir que ara.pero ancara magrada no se pero e canviat molt.eplicam com te agradan el llibres molt poc força moltisim explicamu.

    ResponElimina
  12. esplicam coses de tu : porfaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  13. Hola Caputxeta.
    És normal anar canviant de gustos i anar provant coses noves.
    Que jo recordi, a mi llegir m'ha agradat sempre, però algunes èpoques llegeixo més que altres. Tampoc sé ben bé per què.
    Potser tinc menys temps, o no acabo de trobar cap llibre que m'entusiasmi, o tinc altres coses que m'interessen més per fer.
    De tota manera, gran part de la meva feina és llegir, i això m'agrada molt, llegir llibres, mirar quins poden ser aconsellables i per a qui, memoritzar-los si són bons per a explicar com un conte...
    En realitat, penso que sóc una dona amb bastanta sort: treballo amb el que m'agrada i m'ho passo bé.
    Una abraçada.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.